Visc amb ella desde 1978, travesso les seves entranyes a diari, abans per un "tubo" ara per un tunel o per sota d'un pont.
El seu soroll ha sigut el més fidel acompanyant de les meves nits.
I a les seves entranyes conviuen coloms, pobres i suposo que rates.
M'agradaria imaginar que plora,
que plora per una ciutat tallada en dos,
i les seves llagrimes ens donem imatges
petites natures que sont la seva anima.
Se que es mentida,
però es més bonic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario