manolo hugue, poesia II

Tota la nit ha plogut continuament
amb llampecs, trons i cops de vent.
Ja fa un sol marnific aquest matí.
El mon rentat, humit encara,
es veu lluït-
I el brogit dolç dels ocellets
recorda subtilitats de randes
i soroll de boixets
Saltant de teula en teula,
els coloms, sobre llur panxa,
venen a jeure, o drets a cops continus,
sense deixar ni cua, ni ales al repòs.
Amb un ull em miren de costat,
i es furguen amb el bec
llur pit noble i voluptuós.


Caldes de Montbui, 1930

Louis Valtat

Dieppe 1869 - Choisel 1952

En 1884, enfermo de tisis, presenta pasa una temporada en Banyuls donde conoce a Aristide Maillol. Desde esta localidad se desplaza a España, a Llançà o a Figueras. El año siguiente continúa su convalecencia en Arcachon, donde realiza pinturas de tonos violentos que presenta en el Salon des Indépendants de 1896 y que anuncian el fauvismo, que hará su aparición en el Salon d'Automme de 1905 y en el que Valtat tambén estará presente

andré lhote

Bordeus 1885 - París 1962

Després de realitzar els seus estudis artistics al costat d'un escultor de la seva siutat natal. Lhote descobreis l'obra de Gauguin. Cap al 1910 se sent atret per Cézanne i, uns anus més tard, adopta el cubisme. Això no obstant, la seva visió es diferent a la de Picasso o Braque; Lhote refusa la concepció pura per preservar una pintura intel·ligible. A tavés del paisatge i d'escenes de vida cotidiana, l'artista plasma els objectes, el elements naturals mitjançant el domini de la geometria, i els imprimeix les seves emocions.

henri hayden

Varsovia 1883 - Paris 1970

Apassionat de la música, freqüenta el "Groupe de Six" i il·lustra el programa de la estrena del Morceaux en forme de poire d'Eric Satie

andré derain

port de Cassis

cezanne II

"He volgut copiar la natura sense aconseguir-ho. Però em sento satisfet perquè he descobert que feia falta representar-la per un altre mitjà... el color"
Paul Cézanne

Cézanne

"Con el bodegón o naturaleza muerta, llegamos al extremo de la concreción. Cézanne le estaba predestinado. Desde sus comienzos pintó bodegones, en parte gracias a la facilidad que estos ofrecen para procurarse modelos. Como el insaciable deseo de perfección aumenta en él, le place encontrar en los objetos inertes unos modelos completamente inmóviles, que o se cansan nunca ni le distraen con gestos o palabras, y le dejan así a él enteramente y lúcido para sus ejercicios espirituales.
.../...
Nada de acumulaciones de los antiguos maestros del bodegón holandeses o flamencos; ninguna profusión. Un mantel, con su juego de pliegues, forma la base; una pared lisa o un tapiz, en el fondo; unas flores, un cacharro, una botella, un plato, forman un grupo sencillo, grave, tranquilo."

Cézanne
Eugenio D'Ors