amb llampecs, trons i cops de vent.
Ja fa un sol marnific aquest matí.
El mon rentat, humit encara,
es veu lluït-
I el brogit dolç dels ocellets
recorda subtilitats de randes
i soroll de boixets
Saltant de teula en teula,
els coloms, sobre llur panxa,
venen a jeure, o drets a cops continus,
sense deixar ni cua, ni ales al repòs.
Amb un ull em miren de costat,
i es furguen amb el bec
llur pit noble i voluptuós.
Caldes de Montbui, 1930
No hay comentarios:
Publicar un comentario