DESPEDIR-SE
He tret catifes i cortines,
les taules on fa temps que no mejo ni escric.
H tret els quadres i he pintat els murs
per esborrar les marques de tants anys.
He guardat alguns llibres. Sé quins són.
He destruït cartes d'amor.
Silenciosos, els amors
ara són icebergs errants del pensament.
Sense racon per a la por, la casa
m'ha despullat els ulls. Ni l'esperança
pertorbarà l'ultima mort.
No hi ha cap altra casa pels qui estimo.
Joan Margarit, Misteriosament feliç. Proa 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario